El fons de reserva de la Seguretat Social ha estat dilapidat pels governs del PP en aquests darrers anys
En els últims mesos s’ha parlat molt de la problemàtica de les pensions, que preocupa 1,7 milions de pensionistes catalans, tot i que de manera esbiaixada. I ara, en plena campanya electoral sota l’article 155, això probablement no s’esmenarà. Això va succeir, per exemple, quan la ministra Báñez (18-9-2017) atribuïa a Catalunya una quarta part del dèficit de la Seguretat Social sense considerar que dins dels ingressos estatals hi havia 37.005 milions d’euros no territorialitzats (un 28,2% del total) dels quals no s’atribuïa a Catalunya ni un cèntim.
Demogràficament, Catalunya, Espanya i molts països occidentals no presenten diferències substancials. Anem cap a un progressiu envelliment de la societat, conseqüència directa tant de la baixa natalitat com de l’augment de l’esperança de vida. Al segon factor no hi podem renunciar i el primer és difícil de redreçar en una societat marcada per la precarietat laboral i la manca de facilitats que permetin una compatibilitat real entre feina i família. En qualsevol cas, el fet que cap mesura que s’implementi en aquesta matèria tingui efectes a curt termini no eximeix de la necessitat d’aplicar-ne pensant en el futur.
