L’any 2013, What’s up with Catalonia, un llibre finançat inicialment per mitjà d’una campanya de micromecenatge i concebut com un recull de contribucions de persones que vivien i entenien el procés independentista català, va marcar una fita clau en la divulgació de les causes i determinants d’aquest procés més enllà del públic sobiranista. Era, i set anys després encara és, una lectura fascinant. Tanmateix, des d’un punt de vista econòmic –i com no podia ser d’altra manera en un llibre que cobria tantes dimensions diferents– hom no podia pensar que en llegir-lo els pocs articles dedicats a aspectes econòmics, tot i que excel·lents, eren malauradament massa curts i deixaven massa preguntes obertes per a fer justícia en un tema tan complex i alhora tan crucial per entendre Catalunya.
Es tracta d’un recull d’articles sobre dimensions específiques de l’economia catalana signats per alguns dels experts que millor la coneixen –per exemple, Oriol Amat, Joan Amorós, Albert Carreras, Natàlia Mas-Guix, Pere Miret, Jaume Pérez Santos, Josep Reyner o el propi David Ros.
El llibre que aquí ens ocupa, El futur econòmic de Catalunya, visions d’experts, publicat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya el 2019, és l’últim i més recent hereu de l’esforç per a donar resposta a aquestes preguntes que al voltant de les mateixes dates va encetar la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Aquesta iniciativa (com esmenta el propi David Ros, coordinador d’aquesta edició, a l’article que dona inici al volum) primer va donar fruit en la publicació l’any 2014 del llibre Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència, seguit per la primera edició del llibre que ens ocupa, de l’any 2017, i finalment de la seva segona edició actualitzada –que és la que comentem aquí– cap a finals de l’any 2019. Es tracta d’un recull d’articles sobre dimensions específiques de l’economia catalana signats per alguns dels experts que millor la coneixen –per exemple, Oriol Amat, Joan Amorós, Albert Carreras, Natàlia Mas-Guix, Pere Miret, Jaume Pérez Santos, Josep Reyner o el propi David Ros, per esmentar-ne només uns quants. Els articles són curts (2-3 pàgines) i l’estil fàcil de llegir, però alhora són també densos i plens d’informació pel que fa al contingut –en aquest sentit és prou clar que la limitació d’espai ha estimulat els autors a sintetitzar sense perdre de vista el missatge. El to, a més, és generalment objectiu i rigorós però també prou directe, sense gaires concessions a aquella “correcció política” que tan tristament llasta treballs similars. Això, junt amb el fet que els articles estan agrupats en sis seccions temàtiques, en fa alhora una lectura amena i un excel·lent llibre de consulta del que hom, donat el cas, pot extreure ràpidament unes pinzellades sobre qualsevol dels temes clau de l’economia catalana.
Es desprèn per sobre de tot una conclusió general: més enllà de les percepcions subjectives i de les consideracions d’identitat personal, la fredor de les dades deixa clar que la pertinença a l’Estat espanyol és avui per l’economia catalana (manllevant el títol d’un llibre d’en Francesc Cabana) un pes feixuc.
De la lectura dels articles que composen el llibre es desprèn per sobre de tot una conclusió general: més enllà de les percepcions subjectives i de les consideracions d’identitat personal, la fredor de les dades deixa clar que la pertinença a l’Estat espanyol és avui per l’economia catalana (manllevant el títol d’un llibre d’en Francesc Cabana) un pes feixuc; de fet, massa feixuc. És més, això no és així només a causa de les polítiques redistributives d’un Estat on Catalunya ha gaudit des de principis del segle XIX d’una renda per càpita superior a la mitja de la resta del territori (si més no abans d’impostos i redistribució), sinó al consistent biaix d’aquest Estat en favor de desplaçar l’activitat econòmica cap a altres indrets, i molt particularment cap a la capital, Madrid –que ha esdevingut així, amb diferència, la regió més rica de l’Estat. Aquest biaix ha existit i s’ha manifestat sistemàticament durant generacions, però avui, quan Catalunya ha passat de ser la fàbrica d’Espanya a haver de competir a un mercat no només europeu sinó global, la dependència d’un Estat que no només no és neutral sinó que hi juga en contra representa un llast cada cop més difícil d’arrossegar per a l’economia catalana.
Avui, quan Catalunya ha passat de ser la fàbrica d’Espanya a haver de competir a un mercat no només europeu sinó global, la dependència d’un Estat que no només no és neutral sinó que hi juga en contra representa un llast cada cop més difícil d’arrossegar per a l’economia catalana.
Al llarg dels quaranta articles que composen el volum s’analitzen moltes dimensions diferents de l’economia catalana (fiscalitat, infraestructures, xarxa productiva, finances, pensions, etc.), però virtualment a totes elles s’acaba arribant a la mateixa conclusió: les oportunitats de desenvolupament i benestar econòmics de Catalunya es troben cada cop més severament limitades per la seva pertinença a l’Estat espanyol. Per això Josep Reyner afirma en el llibre que el de Catalunya “és un problema de supervivència”; per això hi afegeix Albert Carreras que “el futur d’una Catalunya autonòmica és esdevenir una autonomia amb menys poder que totes les altres, però amb una contribució a l’Estat més alta i amb menys serveis públics a canvi”, i per això també la immensa majoria dels articles inclosos al volum (per no dir tots) coincideixen d’una manera o una altra amb la conclusió de Pere Miret que “la independència de Catalunya possibilitarà un major benestar dels seus ciutadans”.
Per això hi afegeix Albert Carreras que “el futur d’una Catalunya autonòmica és esdevenir una autonomia amb menys poder que totes les altres, però amb una contribució a l’Estat més alta i amb menys serveis públics a canvi”, i per això també la immensa majoria dels articles inclosos al volum (per no dir tots) coincideixen d’una manera o una altra amb la conclusió de Pere Miret que “la independència de Catalunya possibilitarà un major benestar dels seus ciutadans.
Aquest llibre no és doncs cap breviari pel convers: ans al contrari, l’èmfasi en l’anàlisi de l’evidència empírica, amb una bona quantitat de gràfiques i taules amb dades quantitatives, el fa altament recomanable per a qualsevol que vulgui entendre els reptes i perspectives de futur de l’economia catalana, i fer-ho de la mà d’un equip d’experts.