La Fundació Vincle fa un balanç molt positiu del Projecte d’arrelament lingüístic a l’Eix Besòs (2020-2021) que, a causa de la pandèmia, s’ha desenvolupat entre el febrer i el novembre del 2021, i ha comptat amb la col·laboració de Caixabank.
Durant aquests mesos la Fundació ha desplegat un seguit d’activitats en forma de tallers per als alumnes que potenciaven l’ús escrit i oral interpersonal del català en tres poblacions de l’anomenat eix Besòs: Badalona, Santa Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Com és sabut, són zones on la presència del català és feble i on cal un reforç i un estímul perquè els nois i les noies d’aquestes poblacions, d’entre 8 i 14 anys d’edat en aquest projecte, millorin el seu nivell parlat i escrit de català.
Durant aquests mesos la Fundació ha desplegat un seguit d’activitats en forma de tallers per als alumnes que potenciaven l’ús escrit i oral interpersonal del català en tres poblacions de l’anomenat eix Besòs: Badalona, Santa Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet
En total s’han dut a terme 11 tallers, que eren de glosa i rumba, de rap i de mems, tots en diverses sessions. Les institucions, els centres i els instituts que se n’han beneficiat han estat la Fundació Ateneu Sant Roc, l’Institut Eugeni d’Ors i el Centre Sant Jaume de la Fundació Carles Blanch de Badalona; la Biblioteca de la Mina de Sant Adrià del Besòs; i l’Institut Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet. De mitjana hi havia uns 15-20 nois i noies per taller i, per tant, els alumnes que hi han passat s’acosten als 300.
Dèiem que el balanç és molt positiu perquè ens consta que tant professors com alumnes van quedar satisfets amb les nostres activitats. No només ho diuen sinó que ho vam observar amb la nostra presència durant els tallers.
Tot plegat també ens ha servit molt per detectar les mancances de la llengua catalana en l’àmbit educatiu: la falta de recursos dels centres i instituts, la mancança d’un argumentari i projecte global en favor del català i la constatació que, per desgràcia, en algunes zones de Catalunya els resultats que busca la immersió lingüística en pro del català no es compleixen.
Tot plegat també ens ha servit molt per detectar les mancances de la llengua catalana en l’àmbit educatiu. Es resumeixen en tres: en primer lloc, la falta de recursos dels centres i instituts; en segon lloc, la mancança d’un argumentari i projecte global en favor del català provinent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que fa que no tots els mestres, i no només els que ensenyen català, siguin referents lingüístics; i en tercer lloc, es constata que, per desgràcia, i no ha de ser un tabú fer-ho explícit, en algunes zones de Catalunya els resultats que busca la immersió lingüística en pro del català no es compleixen, però no es compleixen perquè nois i noies catalans que no tenen la llengua catalana com a materna ni paterna acaben els estudis sense tenir les competències mínimes per parlar i escriure en català. És evident que cal revisar, és a dir, reforçar, la immersió lingüística.