El passat 5 de març moria a Palamós, a l’edat de 72 anys, Miquel Strubell i Trueta, conegut sociolingüista, independentista abanderat i impulsor de multitud d’iniciatives i entitats. Strubell, nascut a Oxford el 1949, era fill de pare anglès i de mare catalana, i el seu avi va ser el prestigiós cirurgià Josep Trueta, el qual es va haver d’exiliar el 1939 amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya. Strubell acumula tot un conjunt d’iniciatives positives, entre les quals formar part de la Fundació Vincle des de la seva creació.
Strubell acumula tot un conjunt d’iniciatives positives, entre les quals formar part de la Fundació Vincle des de la seva creació
Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Psicologia de l’Educació a la Universitat de Londres, Strubell es va especialitzar en sociolingüística, sobretot en el cas català. Amb la Generalitat de Catalunya restaurada, i sota la nova directora general de Política lingüística Aina Moll, el 1980 fou nomenat cap de Servei de Normalització Lingüística del Departament de Cultura, càrrec que continuaria fins al 1999 amb Miquel Reniu i Lluís Jou com a directors generals. Durant dos decennis, Strubell fou una persona de referència en política i planificació lingüístiques en l’àmbit de l’Administració i també de la societat civil. Per això va ser director de l’Institut de Sociolingüística Catalana, secretari del Consell Social de la Llengua Catalana i vicepresident del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Durant dos decennis, Strubell fou una persona de referència en política i planificació lingüístiques en l’àmbit de l’Administració i també de la societat civil
A partir del 1999 i fins al 2014 va estar molt implicat laboralment amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on tenia càrrecs directius de responsabilitat relacionats amb els camps de les Humanitats i la Filologia.
En paral·lel, Strubell va participar en la creació de diverses entitats de la societat civil com l’associació de caire polític Catalunya 2003 (en fou president entre el 2002 i el 2005, any de la seva dissolució), l’Observatori de la Llengua Catalana (2004), Sobirania i Progrés (2006), la Fundació Vincle (2008) i l’Assemblea Nacional Catalana (2011), i formarà part del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua des del 2001, de la Fundació Catalunya – Fons per a la defensa dels drets dels catalans i de Linguapax. També havia estat director d’activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana (1984-2014), de la qual en serà el president entre el 2016 i el 2019.
Com hem apuntat més amunt, una de les passions d’Strubell fou l’estudi i la defensa de la llengua catalana. Per això va destacar com a sociolingüista, amb publicacions en català i en anglès com Llengua i població a Catalunya (1981); La llengua catalana a l’àrea barcelonina (1986), amb Joan Maria Romaní; The Catalan Language: progress towards normalisation (1991), amb Jude Webber; Discussion manual on lesser-used languages (1998), amb Jordi Bañeres; i Llengua i reivindicacions nacionals a Catalunya. Evolució de les habilitats, dels usos i de la transmissió lingüística (1997-2008) (2009), amb Ernest Querol. També va coordinar Estudis i propostes per a l’extensió de l’ús social de la llengua catalana (1991), Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (1996) i Democratic Policies for Language Revitalisation: the Case of Catalan (2011), amb Emili Boix.
Darrerament va publicar Lying for unity: How Spain uses fake news and disinformation to block Catalonia’s independence (2021), llibre a través del qual combatia les mentides i la desinformació creada per l’Estat espanyol sobre el moviment independentista català, amb el qual Strubell sempre s’identificà. Últimament estava traduint a l’anglès, juntament amb el seu germà Toni, un llibre en català.
Strubell va participar en la creació de diverses entitats de la societat civil i va destacar com a sociolingüista amb la publicació de diversos llibres en català i en anglès
A tot plegat cal afegir-hi desenes i desenes d’articles a revistes catalanes i estrangeres com Treballs de Sociolingüística Catalana, Journal of Multilingual and Multicultural Development i The Language Learning Journal, on també parlava dels principals aspectes treballats per ell en la disciplina sociolingüística: el multilingüisme i el plurilingüisme, l’educació i les llengües, la transmissió intergeneracional i la planificació lingüística.
Miquel Strubell era un home optimista de naixement. D’una educació i caràcter exquisits, representava el perfecte gentleman anglès. La seva estima infinita cap a la llengua catalana el portava a ser una persona molt coherent que mantenia sempre el català en les converses. Volia veure el somni acomplert d’una Catalunya lliure.
D’una educació i caràcter exquisits, Strubell representava el perfecte gentleman anglès. La seva estima infinita cap a la llengua catalana el portava a ser una persona molt coherent que mantenia sempre el català en les converses
A la Fundació Vincle sempre hi feia aportacions positives i hi mantenia el seu to vital. Al seu enterrament, que va tenir lloc el passat 8 de març al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona, hi va acudir moltíssima gent, coneguda i anònima, d’institucions, entitats i partits polítics diversos, centenars de persones totes representatives d’aquest conglomerat associatiu tan propi del nostre país i que tant va ajudar a teixir el nostre gentleman, que era molt estimat.
Al llarg de la seva vida va ser una persona molt activa i molt compromesa amb el país i amb la llengua catalana. Des de la Fundació Vincle el trobarem a faltar molt, i li volem agrair la feina feta.