Xavier Albertí Oriol (Cassà de la Selva, 1961) és diplomat en Ciències empresarials i empresari del sector de l’alimentació. És conseller delegat de Joaquim Albertí SA, que comercialitza productes de xarcuteria sota la marca La Selva. L’empresa factura uns 110 milions d’euros i distribueix a tot l’Estat espanyol i a Europa. També és propietari del celler Vinyes dels Aspres, que elabora anualment 100.000 ampolles i es troba dintre la denominació d’origen D.O. Empordà, de la qual n’havia ostentat la presidència. És vice-president de la Fundació Vincle.
Per aquells que encara no ho sàpiguen, com definiríeu la Fundació Vincle? Què fa? Quins són els seus objectius?
La Fundació Vincle, tal com indica el seu nom, vol enllaçar el món de l’empresa amb la promoció de la llengua i, més extensament, amb el sentit de país. En el camp del català a l’empresa, que és la nostra principal comesa, aspirem a esdevenir un espai aglutinador d’aquesta inquietud. Això implica, d’una banda, fomentar de manera directa o indirecta accions de foment de la llengua en tots els àmbits de l’activitat econòmica i, de l’altra, col·laborar amb les institucions per afavorir i fer més efectiva la seva intervenció.
La Fundació Vincle, tal com indica el seu nom, vol enllaçar el món de l’empresa amb la promoció de la llengua i, més extensament, amb el sentit de país. En el camp del català a l’empresa, que és la nostra principal comesa, aspirem a esdevenir un espai aglutinador d’aquesta inquietud
Per què és important la presència del català a l’empresa?
L’empresa és un ens polièdric que no té només una repercussió econòmica sinó també social de primer ordre i, per tant, també lingüística. A més de generar una quantitat ingent d’informació escrita, des de l’etiquetatge a la publicitat passant per la documentació interna i externa, és un espai clau de convivència per una gran part de la població. Justament l’aparent banalitat del nostre sector d’activitat és el que el fa més universal i rellevant.
Justament l’aparent banalitat del nostre sector d’activitat és el que el fa més universal i rellevant
Parlem del fet que, per fer-ho bé, una empresa hauria d’usar amb normalitat el català tant en els seus usos interns com externs, oi?
Sí, està clar. En tot allò que impliqui relacionar-nos amb ciutadans-consumidors-usuaris dels territoris de parla catalana cal que s’empri el català per lògica i respecte.
Des d’una visió general, com valoreu la salut del català en el món empresarial i laboral?
Diria que moderada, massa discreta, i sense uns signes clars d’evolució en positiu. En l’àmbit extern, si bé és cert que podem trobar casos molt significatius d’empreses i fins i tot de sectors que utilitzen el català i fins i tot el converteixen en un atribut, és evident que estem encara molt lluny d’uns índexs acceptables de normalitat. El percentatge d’etiquetatge en la nostra llengua és minoritari, i només en la publicitat podem observar una ràtio més elevada.
Quant a l’àmbit laboral, aquest es fa més difícil d’avaluar, però és clar que, com a fidel reflex de la nostra societat, el col·lectiu de treballadors és cada cop més heterogeni i castellanitzat. Alhora, si bé perviu la petita i mitjana empresa arrelada, la globalització, tant en el camp de la propietat com dels vincles tècnics i comercials, afecta també els hàbits idiomàtics a favor de les llengües grans. Cal, per tant, un esforç afegit per mantenir el català com a llengua franca de relació.
¿Quins creu que són els principals problemes que té la llengua catalana en l’expansió del català en l’àmbit empresarial i laboral?
Hi pesa molt una inèrcia de la que no hem sabut desempallegar-nos després de tants anys de democràcia. Resulta més senzill i presumptament menys conflictiu no emprar la llengua pròpia i no acabem de fer el tomb.
Els que formem part del col·lectiu de Vincle som empresaris i per tant ben conscients de les dificultats, fins i tot operatives, que suposa la incorporació d’un idioma. Però en un moment en que el multilingüisme és una necessitat i el nostre mercat s’universalitza no podem deixar de banda de cap manera l’idioma propi. És el que ens aporta naturalitat i el que correspon fer.
En l’expansió del català en l’àmbit empresarial i laboral hi pesa molt una inèrcia de la que no hem sabut desempallegar-nos després de tants anys de democràcia
Des del vostre punt de vista, ¿creieu que la Llei del Codi del consum de Catalunya i altres lleis i decrets que protegeixen el català es fan complir prou?
El cert és que no. El Codi del consum estableix el dret a rebre la informació en català, però això no s’ha traduït en cap avenç real. No som partidaris d’una coerció agressiva en cap cas, però si que entenem que caldria que des dels estaments oficials es fes difusió i pedagogia d’aquest requisit per facilitar-ho. I amb aquesta dinàmica encarrilada admetre, igual com passa amb qualsevol altra reglamentació, que hi hagi també una labor sancionadora.
A títol individual, què poden fer les empreses pel català? Recomaneu que facin un Pla lingüístic d’empresa? La vostra empresa n’està fent un, és així?
Els empresaris i directius tenim la sort i el privilegi de poder incidir d’una manera positiva en el nostre entorn social. I, en el nostre país, això passa també per la llengua. Hem de consolidar el fet que la comunicació verbal i escrita interna en el nostre àmbit lingüístic sigui en català. Això té molt d’espontani, de treball quotidià, però és cert que hi pot ajudar, sobretot quan l’empresa és gran i d’una certa complexitat, un pla lingüístic. És una eina per analitzar la situació i establir els mecanismes concrets per desenvolupar-ho de manera més formal, salvant aquells esculls que es puguin trobar i respectant els límits i els tempos que vulguem establir.
És cert que nosaltres mateixos en tenim un en curs, conscients que malgrat que és un tema que hem tingut prou present, ens queda molt per fer.
Els empresaris i directius tenim la sort i el privilegi de poder incidir d’una manera positiva en el nostre entorn social. I, en el nostre país, això passa també per la llengua
I què creieu que haurien de fer les administracions públiques?
Tinc la sensació que darrerament l’Administració s’ha fixat més en l’àmbit econòmic, no només com a emissor de contingut lingüístic sinó també com a nucli de socialització envers la nova immigració. Això és important, però no hi ha dubte que els queda molt per fer. Com dèiem anteriorment, caldria que d’una manera potent fessin pedagogia de bones pràctiques.
Com valoreu el naixement d’Assolir, una associació empresarial d’Alacant que, entre d’altres coses, treballa per normalitzar el valencià allí?
És un moviment amb el que hem establert una bona relació i que estan desenvolupant una tasca d’arrelament de l’empresa amb el país en una realitat més crua que la nostra. Això ho fa molt meritori, atès que allà la llengua no gaudeix de l’estatus de reconeixement que tenim a Catalunya.
¿Per què recomaneu que les empreses s’adhereixin al projecte de la Fundació Vincle i a la Xarxa d’empreses per la llengua?
Com et deia en una pregunta anterior aspirem a ser espai de referència en el tema que ens ateny. Tenim un nucli promotor molt actiu i un seguit d’adhesions al Manifest pel català a l’empresa de les quals n’estem molt satisfets. Però ara ens cal ser un bon gruix d’empreses amb un cert grau d’implicació, si més no econòmic, perquè tot vagi agafant més cos.
Creiem que l’existència d’una entitat amb aquesta missió específica com la nostra és necessària i que podem aportar molt, tant a l’hora d’acompanyar les companyies com d’esperonar actuacions de l’Administració. Pels que creiem en la dimensió social de l’empresa, pels que pensem que la llengua és un atribut potent que ens reforça com a companyies i com a comunitat, és una oportunitat de fer pinya i contribuir a fer-ho més possible.