Com sovint repeteixo i també repetim des de la Fundació Vincle, la llengua també es juga en el camp empresarial i laboral. Per a la majoria dels mortals, durant molts anys de la nostra vida passem 8 hores o més dels dies laborables (i fins i tot alguns caps de setmana) treballant, i és en aquests espais de treball que hom usa una o més llengües. Evidentment, l’ús personal d’una o més llengües en el lloc de treball ve condicionat per una sèrie de factors personals i també empresarials: la política lingüística que marca l’empresa (interna i externa), els territoris on opera l’empresa i la seva projecció internacional, la llengua o llengües familiars del treballador, el tipus de feina que fa i, també, la voluntat ideològica del treballador de triar una o altra llengua.
Per a la majoria dels mortals, durant molts anys de la nostra vida passem 8 hores o més dels dies laborables (i fins i tot alguns caps de setmana) treballant, i és en aquests espais de treball que hom usa una o més llengües
Hi ha dades que ens expliquen l’ús del català en el món empresarial i laboral, però tampoc no n’hi ha massa. El 2024 l’UGT de Catalunya va publicar L’ús de les llengües i les necessitats lingüístiques als centres de treball: la visió dels delegats i delegades sindicals de la UGT de Catalunya, un informe coordinat per Antonio Di Paolo (UB) i Amado Alarcón (URV), que va comptar amb el suport de la Fundació Bosch i Gimpera. Tanmateix, aquesta mena d’informes que analitzen la llengua en l’àmbit laboral no són habituals.
Per això és bo que patronals com la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) facin enquestes recurrents que analitzin els usos de les llengües entre les seves empreses associades i que aquesta recol·lecta de dades complementi les que fa l’Administració catalana, la qual fa informes lingüístics que abasten molts més àmbits que l’empresarial.
És bo que patronals com la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) facin enquestes recurrents que analitzin els usos de les llengües entre les seves empreses associades i que aquesta recol·lecta de dades complementi les que fa l’Administració catalana
És prou conegut que PIMEC és la patronal que millor representa les petites i mitjanes empreses del nostres país, un teixit essencial que, segons dades de l’Idescat, el 2023 tenia 543.002 empreses, el 99% de les quals són considerades pimes i generen un 70% de l’ocupació total.
El 2012 la patronal va publicar, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, L’ús habitual del català a les pimes. Enquesta a socis de PIMEC 2012. No és fins al 2023 que hi torna amb un informe amb el mateix títol, una enquesta que des d’aleshores es va repetint anualment (la dels anys 2024 i 2025 compta amb la col·laboració del Departament de Política Lingüística). La del 2025, tanmateix, té una especialització, i és que és un “especial sector serveis”.
Fa poc que la Fundació PIMEC ha publicat Microcat. El teu comerç en català. Guia pràctica per a comerciants migrants. És una altra aportació d’aquests institució que demostra que té interès per a l’arrelament en català en el món de l’empresa i del comerç. De les guies empresarials, ja en parlarem un altre dia.
Si fem una anàlisi general dels quatre informes, ens adonarem que hi ha dades positives i negatives a destacar. Respecte els que van respondre l’enquesta, el català és la llengua d’ús habitual a les empreses catalanes “tant pel que fa a les comunicacions verbals com escrites, i tant dins de la mateixa empresa com amb clients i proveïdors” (informe 2012). El 2012 l’ús general del català se situava en el 69,7% a les empreses i en el 57,2% amb clients i proveïdors. Responent a la pregunta “En quina llengua s’atén habitualment els clients?”, els resultats de l’enquesta del 2012 deien que “Les empreses, en un 60,7 % dels casos utilitzen la mateixa llengua que el client i el 29,3 % utilitzen bàsicament el català, mentre que el 7,1 % responen sempre o gairebé sempre en castellà. Finalment, un 2,9 % fa servir habitualment una llengua diferent del català o el castellà”. Unes xifres que en els resultats del 2023 variaven en favor del català: el 46,4% de les empreses ho feien en català i el 43,6% s’adaptaven a la llengua del client. Tan sols el 7,4% utilitzava només el castellà i el 2,6% usava altres llengües. Les xifres respectives del 2024 no varien gaire respecte la del 2023: 46,6% (català), 45,3% (adaptació a la llengua del client), 5,5% (castellà) i 2,7% (altres llengües).
En línies generals, podem concloure que l’ús del català a les pimes es manté fort, majoritari i força estable des del 2012 fins al 2025, un fet meritori si tenim present la quantitat de nous establiments oberts els darrers anys per nouvinguts i expats en què sovint no tenen present el component lingüístic
L’enquesta del 2025, especialitzada en el sector dels serveis, donava la resposta següent: “A l’hora d’atendre clients, únicament un 18,4% assegura que el personal s’hi adreça sempre en català, tot i que gairebé la meitat, un 47,2%, ho fa normalment en català, però canvien si la situació ho requereix. El 24,0% declaren que la llengua utilitzada depèn del client. Només el 7,6% fa servir majoritàriament el castellà, i el 2,8%, altres llengües”.
En línies generals, podem concloure que l’ús del català a les pimes es manté fort, majoritari i força estable des del 2012 fins al 2025, un fet meritori si tenim present la quantitat de nous establiments oberts els darrers anys per nouvinguts i expats en què sovint no tenen present el component lingüístic. Entre els punts negatius hi trobem el fet que com més gran és una empresa, menys ús fa del català, un ús que també depèn molt del sector productiu. El sector dels serveis, per exemple, és el que té els índexs més baixos d’ús del català sobretot per la rotació constant dels seus treballadors (la majoria estrangers) i perquè s’adapten ràpidament a la llengua dels seus interlocutors, tot i que no ho fan gaire de canviar cap al català.
En l’informe del 2025 s’afirma que “La percepció de les empreses és que l’ús del català ha disminuït respecte a l’any 2012 (en 10,9 punts percentuals). Aquest canvi s’ha produït principalment per l’adaptació de la llengua a la del client (del 60,7% de les empreses el 2012 al 71,2% el 2025)”. Bonica i entranyable paraula aquesta de “percepció” per suavitzar una realitat punyent o descarnada. És evident que, poc o molt, i sobretot per un tema de canvi demogràfic, l’ús del català ha disminuït els darrers lustres, sobretot, per exemple, en l’atenció al públic.
El sector dels serveis, per exemple, és el que té els índexs més baixos d’ús del català sobretot per la rotació constant dels seus treballadors (la majoria estrangers) i perquè s’adapten ràpidament a la llengua dels seus interlocutors, tot i que no ho fan gaire de canviar cap al català
Més enllà de sofismes lèxics, potser l’únic punt feble dels informes de PIMEC és que les enquestes responen a un percentatge molt petit de tots els seus associats, concretament entre 462 (any 2012) i 773 (2023) d’un total de 144.000 empreses i professionals autònoms registrats (dades del 2025), a més dels 300 gremis i associacions empresarials que formen part de la patronal. La qual posa segurament implicaria que involuntàriament l’estudi és esbiaixat en pro del català, ja que normalment aquells que responen a aquesta mena d’enquestes són persones militants o sensibilitzades pel català. Per tant, la foto podria ser parcial dins dels associats de PIMEC, però creiem que tampoc no massa. Ara bé, som conscients de com costa que empreses i professionals dediquin uns pocs minuts a emplenar enquestes.
Sigui com sigui, aquesta mena d’enquestes i estudis sempre són benvinguts perquè aporten informació nova i actualitzen informes d’anys anteriors, i així podem tenir documents i punts de referència de la situació de l’ús del català en el món empresarial i laboral, en aquest les pimes com a camp d’anàlisi. Felicitem PIMEC per fer aquests informes i esperem que tinguin continuïtat, cosa que sembla assegurada perquè des de fa tres anys que les enquestes es fan i es publiquen ininterrompudament.
Felicitem PIMEC per fer aquests informes i esperem que tinguin continuïtat, cosa que sembla assegurada perquè des de fa tres anys que les enquestes es fan i es publiquen ininterrompudament