Rodrigo P. Alves (Rio de Janeiro, 1989) és traductor, redactor i professor d’idiomes. Va cursar estudis universitaris en una de les universitats més importants del país (la Universidade do Estado do Rio de Janeiro), i ha treballat com a professor d’anglès a escoles públiques durant quatre anys. El 2018 va crear el portal de notícies Aqui Catalunha, en portuguès brasiler, i únic al món en llengua portuguesa dedicat a l’actualitat catalana. Actualment, cursa l’assignatura lliure de “Llengua i Comunicació”, a distància, de la Universitat Oberta de Catalunya. A més, és un dels voluntaris de la Plataforma per La Llengua.
Entrevistat per Jordi Manent
Et puc dir que algunes persones aposten per la llengua catalana, però després d’haver apostat per la llengua castellana. Malauradament, hi ha una majoria que només vol aprendre el castellà. Fem autocrítica: no pots exigir (ni tan sols demanar) que els estrangers parlin català si a casa teva no ho fas. Una qüestió de coherència, oi? El primer pas és aquest: “Catalans, feu servir el català amb més confiança i més sovint. És la vostra llengua, carai!
Per què es va interessar per Catalunya i per la llengua catalana?
Bé, si parlem de Catalunya, hem de parlar del Barça. Al Brasil, l’equip culer és força conegut. De fet, si no vaig errat, és un dels equips estrangers amb més seguidors al país. Això s’explica amb gols i jugades extraordinàries de jugadors com a Romário, Ronaldinho, Ronaldo i Rivaldo. Aquests davanters brasilers han fet història al club: eren capaços d’atraure les mirades apassionades de moltíssims seguidors brasilers. Eren autèntics mags.
Si t’agrada el Barça, t’agrada Catalunya. I això no ha de tenir res a veure amb causes polítiques. Quan coneixes el Barça, coneixes la seva ciutat (malgrat que jo mai no hi hagi estat), una mica la seva història, la seva cuina… Repeteixo: només quan coneixes el Barça, i si vols, potser conèixer el seu entorn físic, històric i cultural. I un cop ho has fet, passes a conèixer un tros de Catalunya.
Si he d’explicar-te per quina raó m’agrada Catalunya, et podria donar només aquella informació esportiva. Però si ho explico fil per randa, i aquesta és la meva missió, et diré que la seva gent m’ha fet sentir com un català més. Tinc amics catalans barcelonistes que, amb molt de gust, m’han explicat una mica la història catalana. Així que m’he decidit a llegir coses sobre la seva història, les seves diferències culturals amb Espanya i… collons, aquesta és la terra que vull defensar. Vull posar el meu gra de sorra perquè Catalunya tingui un millor reconeixement. I això és una mica sorprenent per a moltes persones. “Però tu, Rodrigo, no ets brasiler?”; “Al teu DNI, què hi posen?”, em pregunten. Si et dic la veritat, em sento com un català, no pas com un brasiler. Sense haver posat cap peu en terres catalanes, sense haver fet cap viatge (aquest any no ha estat possible), però ben convençut: “Ningú no podrà decidir el que sento. Prou”. Hi ha persones que no ho entenen. No passa res. Sempre he estat així, un rebel, una persona diferent. Vaig néixer al Brasil, però Catalunya és el meu país.
Si et dic la veritat, em sento com un català, no pas com un brasiler. Sense haver posat cap peu en terres catalanes, sense haver fet cap viatge, però ben convençut. Vaig néixer al Brasil, però Catalunya és el meu país
Com va aprendre el català? Quins mitjans va utilitzar?
El català vaig començar a aprendre’l mentre aprenia el castellà. Sovint llegia notícies del Barça en castellà, però l’himne era en català. M’agradava la lletra, la veu del cantautor… Em semblava fascinant, i volia aprendre’l, com més aviat millor.
Malauradament, a Rio de Janeiro no hi havia –no hi ha actualment– cap curs de català. Així que la solució ha estat aprendre’l en línia. Amb el Parla.cat! Després l’he practicat amb moltes xerrades escrites al MSN, amb lectures… Mai no he tingut cap professor de català. Bé, no pas de manera formal, m’explico? Cap curs; ho he fet tot només en línia.
La solució per aprendre el català ha estat fer-ho en línia. Després l’he practicat amb moltes xerrades escrites al MSN, amb lectures… Mai no he tingut cap professor de català. Bé, no pas de manera formal. Ho he fet tot només en línia.
El 8 de febrer del 2018 vostè va crear el portal Aqui Catalunha que es publica en diverses llengües (català, portuguès, castellà i anglès). Expliqui’ns com li va venir la idea, com funciona i quin tipus de notícies destaqueu.
Abans de crear el portal, sovint escrivia a un bloc personal. Coses sobre la cultura catalana, algunes traduccions que m’agradava fer i opinions sobre el procés independentista. Home, recordo haver rebut moltes crítiques dures de brasilers i espanyols. “Tu, brasiler, has de parlar del Brasil!”, em deien. “Espanya és una democràcia. Això que ha fet Puigdemont és un cop d’Estat, cabró!”. Em deien de tot, i de vegades de manera no gaire respectuosa. Però això em donava força, perquè també hi havia persones que agraïen la tasca que feia des de la meva pàgina personal.
El gener del 2018 vaig proposar a uns amics catalans residents al Brasil la creació d’un portal de notícies. Et confesso que la meva proposta del nom que aleshores vaig proposar no va ser gaire creativa: Jornal da Catalunha. Però el Ferran Arroyo, ex-president de la Penya Barcelonista de São Paulo, va proposar l’actual nom, Aqui Catalunha. Caram! I és que em va agradar.
L’Aqui Catalunha és un portal de notícies sobre diversos àmbits de l’actualitat catalana: política, economia, esports, salut, educació, llengua… Està escrit en portuguès brasiler, el primer i únic al món exclusivament dedicat a Catalunya. Després, per tal de millorar la seva difusió, he pres la decisió d’internacionalitzar-lo i també el publico una edició en català, en castellà i en anglès. L’Aqui Catalunha és, també, un mitjà valent. Fer aquesta mena de periodisme en llengua portuguesa no és pas fàcil. Moltes persones, en conèixer-lo, pregunten “Què és això?”; “Però Catalunya és Espanya, oi?”. D’altra banda, el portal desperta molta curiositat, i això m’agrada molt. L’avantguardisme és així: valent, sorprenent i seductor.
El gener del 2018 vaig proposar a uns amics catalans residents al Brasil la creació d’un portal de notícies. L’Aqui Catalunha és un portal de notícies sobre diversos àmbits de l’actualitat catalana: política, economia, esports, salut, educació, llengua… Està escrit en portuguès brasiler, el primer i únic al món exclusivament dedicat a Catalunya. Després, per tal de millorar la seva difusió, he pres la decisió d’internacionalitzar-lo i també el publico una edició en català, en castellà i en anglès.
Quants visitants únics té al mes el portal? I quants seguidors a les xarxes socials?
No et puc pas donar dades mensuals exactes, perquè la publicació de notícies sempre ha estat inconstant, a causa de la falta d’ajuts. Però el que et puc dir és que, d’ençà del 8 de febrer del 2018, el portal ha tingut 36 mil visitants únics, tot i aquesta inconstància derivada de la falta d’un suport econòmic mensual. I, actualment, a les xarxes socials (Facebook, Instagram i Telegram), el portal té més de 8.400 seguidors.
El portal és més llegit en la versió portuguesa o bé en alguna de les altres tres llengües amb què es publica?
L’edició més llegida és la del portuguès brasiler. Després vénen l’anglès, el portuguès de Portugal, el castellà i finalment el català.
En el portal doneu força importància a les notícies sobre la llengua. Per què? Teniu algun conveni amb entitats per parlar d’aquests temes?
Fins aquest moment no tenim cap conveni. I tant que m’agradaria tenir-ne! Penso, però, que per lluitar per la llengua, no cal que tinguis cap conveni signat amb entitats. Sempre he estat un voluntari per la llengua (de fet, sóc voluntari de la ‘Plataforma per La Llengua’). Un portal sobre Catalunya ha de donar notícies sobre la llengua catalana. Això és una qüestió de responsabilitat i compromís amb allò que ens identifica com a defensors de Catalunya, i cal que ho tinguin en compte tots els portals de notícies en català de Catalunya. Els que no ho fan… doncs bé, que ho facin. Crec que és un deure.
Sempre he estat un voluntari per la llengua (de fet, sóc voluntari de la Plataforma per La Llengua). Un portal sobre Catalunya ha de donar notícies sobre la llengua catalana. Això és una qüestió de responsabilitat i compromís amb allò que ens identifica com a defensors de Catalunya, i cal que ho tinguin en compte tots els portals de notícies en català de Catalunya. Crec que és un deure.
Des de la distància geogràfica, vostè veu clarament que la llengua catalana està maltractada?
Històricament, d’ençà de la derrota del 1714, la llengua catalana sempre ha estat en perill. A més, cal pensar en la “bona” feina del govern franquista amb el “atado, y muy bien atado”. Malgrat això, ningú no ha estat capaç de dir “S’ha acabat la llengua catalana: ara, tots parlen en castellà”. I un rave! Els ciutadans catalans, amb la seva creativitat i lluita, han estat capaços de mantenir-la viva. Això, però, no vol dir que la llengua gaudeixi, ara per ara, d’una condició privilegiada. Ha sobreviscut. La seva missió és viure plenament, sense restriccions, sense cap por, sense complexos colonials.
Clar i català: el que passa no és només una qüestió històrica de maltractament. Això també té a veure amb les ganes de fer servir el català a casa teva, a casa meva, a casa nostra, als carrers, a les institucions. Té a veure amb no abaixar el cap davant ningú, i no demanar perdó per parlar en català. Però què és això? A Catalunya, les úniques llengües pròpies són el català, l’aranès (occità) i les corresponents llengües de signes. Si parlem de cooficialitat, doncs molt bé: el català, l’occità i el castellà. Quan els catalans ho tinguin coll avall, deixarem de parlar de maltractament i passarem a parlar d’una normalitat. Això, però, només serà possible amb la independència de Catalunya i, com no podria ser d’altra manera, si els catalans realment decideixen de tirar-ho endavant.
Els ciutadans catalans, amb la seva creativitat i lluita, han estat capaços de mantenir la llengua catalana viva. Això, però, no vol dir que la llengua gaudeixi, ara per ara, d’una condició privilegiada. Ha sobreviscut. La seva missió és viure plenament, sense restriccions, sense cap por, sense complexos colonials.
També segueix el que passa al País Valencià i a les Illes Balears? Quina impressió li fa l’estat de la llengua catalana allí?
Et confesso que m’agradaria parlar-ne en millors condicions, és a dir, amb més informació. Però la veritat és que allí també són ben freqüents les notícies sobre casos de persones que han estat maltractades (a bars, restaurants) per demanar en català.
M’agradaria parlar una mica d’un noi (avui és un adolescent que deu tenir 14 o 15 anys). És un “YouTuber” anomenat Miquel Montoro, un mallorquí. Trobo els seus vídeos molt interessants, però el més cridaner és la seva voluntat de parlar en català; ho feia més sovint a les seves primeres publicacions. Però molts seguidors seus li van recriminar que només parlés en català en els seus primers vídeos. En Miquel, doncs, ha pres la decisió de fer vídeos en castellà, també.
Entenc que la decisió tingui raons basades en el màrqueting. I tant, molt correcte, tant de bo així sigui. Si ets capaç de fer vídeos, per exemple, en castellà i en anglès, perfecte, ja que més persones gaudiran dels teus continguts. Tanmateix, si ho fas per una determinada pressió, anem malament. És un “Sant Tornem-hi”, i tornem a parlar de maltractament, de falta de determinació. Tu ja m’entens.
Quina és la seva impressió dels nouvinguts que arriben a Catalunya? Creu que aposten prou per la llengua catalana? Hi ha voluntat, com ha fet vostè des del Brasil, d’aprendre-la i usar-la?
Et puc dir que algunes persones aposten per la llengua catalana, però després d’haver apostat per la llengua castellana. Malauradament, hi ha una majoria que només vol aprendre el castellà. Fem autocrítica: no pots exigir (ni tan sols demanar) que els estrangers parlin català si a casa teva no ho fas. Una qüestió de coherència, oi? El primer pas és aquest: “Catalans, feu servir el català amb més confiança i més sovint. És la vostra llengua, carai!”.
Cal internacionalitzar l’ús del català. Hi ha moltes campanyes a Catalunya i missatges bonics a Europa perquè el català tingui el reconeixement oficial… Però heu de recordar (i parlo, d’una manera més específica, de les organitzacions que treballen per la promoció del català a tots els àmbits socials catalans) que una gran part dels estrangers que arriben a Catalunya són d’Amèrica del Sud. Home, com és possible que no hi facin cap mena de campanya de màrqueting? ¿Com és possible que no hi hagi cap pla per dur el català a aquestes regions del món? Brasil, Argentina… D’aquesta manera, aquests brasilers, per exemple, tindran pocs estímuls per aprendre català.
Com veu el futur de la llengua catalana en general? Creu que els catalans, valencians i balears la defensem prou?
Teniu molta feina, i ben grossa. Hauríeu de fer cas al que ha dit la filòloga Carme Junyent a Vilaweb: “No ho fem bé. El català no té el futur assegurat”. Sense filigranes, de manera directa, perquè, malauradament, és una gran veritat. L’èxit o el fracàs no dependrà només de la futura condició política dels Països Catalans. És un esforç social. Tornem, doncs, a parlar de l’obligació que tenen els mitjans de notícies catalans d’incloure-hi l’actualitat lingüística.
Et dono un exemple: als portals generalistes brasilers no trobaràs articles sobre la llengua portuguesa. Per què? Ho necessitem? No. I per què no? El portuguès no està en perill, ja que no és pas una llengua ni minoritària ni minoritzada. La llengua italiana, el rus, el francès… són llengües que gaudeixen d’una situació ben privilegiada. I és que encara no podem dir el mateix sobre el català.
Teniu molta feina, i ben grossa. Hauríeu de fer cas al que ha dit la filòloga Carme Junyent a Vilaweb: “No ho fem bé. El català no té el futur assegurat”. Sense filigranes, de manera directa, perquè, malauradament, és una gran veritat. L’èxit o el fracàs no dependrà només de la futura condició política dels Països Catalans. És un esforç social.
Vostè és coneixedor de la situació de drenatge econòmic i de recursos que pateix l’Euroregió Mediterrània (Catalunya, València i Illes Balears) per part de l’Estat espanyol?
Et puc parlar de Catalunya. Hi ha un economista que m’agrada molt, el Joan Canadell. Abans de l’aturada de les activitats al portal Aqui Catalunha, jo tenia plans d’escriure articles basats en entrevistes seves. Els parlants de llengua portuguesa haurien de saber que una de les raons per la República catalana és aquest drenatge econòmic. Deu-n’hi-do: això també és un drenatge social, un drenatge, també, de drets civils. I també parlem de drenatge lingüístic. Parlem de drenatge de l’autonomia catalana. La pandèmia ho ha demostrat de manera incontestable, i n’he escrit moltes coses a l’Aqui Catalunha.
La meva pregunta és aquesta: “¿Quan els partits anomenats ‘independentistes’ deixaran de barallar-se per bestieses, per matisos insignificants i ridículs?”. Si no es veuen amb cor de validar el mandat de l’1 d’Octubre, que facin servir la frase de Trapero: “Bé, pues molt bé, pues adiós”. Bon vent i barca nova. Que aturin aquest carnaval i actuïn de manera seriosa a les pròximes eleccions.
Els parlants de llengua portuguesa haurien de saber que una de les raons per la República catalana és aquest drenatge econòmic. Deu-n’hi-do: això també és un drenatge social, un drenatge, també, de drets civils. I també parlem de drenatge lingüístic. Parlem de drenatge de l’autonomia catalana.
Amb quins ulls veu el cas català la població del Brasil? Hi tenen gaire interès?
Amb els ulls de les pàgines dels principals diaris en paper i digitals, i els ulls de la televisió. I això no és gens bo. Una de les missions de l’Aqui Catalunha és fer-hi pedagogia, de manera professional, seriosa, amb caràcter. L’Aqui Catalunha té les condicions i l’experiència necessàries per fer front a qualsevol portal del Brasil, de Portugal o d’Espanya que no explica les informacions correctes sobre l’actualitat política catalana. A més de les notícies, hi trobareu anàlisis sobre casos sensibles com l’atemptat de l’agost del 2017, el judici contra els presos polítics, vídeos de la violència policial contra els ciutadans l’endemà i les setmanes que van succeir la sentència… Si aquests portals (em refereixo als de llengua portuguesa) volen tenir informacions correctes i ben detallades sobre el cas català, poso l’Aqui Catalunha a la seva disposició. No hi ha excuses.
Ara fa unes setmanes vostè va fer un comunicat conforme anunciava la suspensió temporal de les activitats de l’Aqui Catalunha. Per què?
Exacte. Ho definiria com una anormalitat. Bé, de manera positiva, l’Aqui Catalunha no es troba pas al terreny de la normalitat. L’Aqui Catalunha és més que un mitjà qualsevol: és un portal que vol ser referència al món de llengua portuguesa, a l’Amèrica i al món català. Per tant, necessita el suport econòmic necessari per fer front, de manera mínima i satisfactòria, als costos de manteniment, de traducció automàtica, de revisió d’aquestes traduccions al català, castellà i anglès, de comptar amb un / una periodista que faci entrevistes i pugui escriure al portal, i de comptar amb una administradora de xarxes socials. Vaja, i de la meva feina com a redactor i investigador periodístic. A l’octubre de l’any passat vaig perdre una bona oferta per fer traduccions d’alguns textos (professionals) perquè volia escriure més notícies al portal.
La decisió d’aturar les activitats a l’Aqui Catalunha em va fer mal, però no ho havia dit a ningú. És com tancar la teva pròpia casa, i no pots ser-hi. He enviat missatges a diferents organitzacions, entitats, petites empreses, mitjans de comunicació, i m’he posat en contacte amb diverses persones. Res no ha canviat.
Aquesta aturada de les activitats ha estat la meva manera més cridanera de dir “Si us plau, necessito la vostra cooperació, perquè hi ha un portal amb característiques úniques, disposat a informar sobre Catalunya i a fer front a qui sigui, però… res?”. Doncs així no. Em sap molt i molt de greu. Tinc una veu, i no puc fer-la servir. I això és així perquè l’Aqui Catalunha necessita garanties de supervivència. Mentrestant, m’ocupo amb les activitats professionals “freelance”. Tinc clar que l’Aqui Catalunha només tornarà un cop tingui aquelles garanties mínimes. Catalunya ho necessita.
La decisió d’aturar les activitats a l’Aqui Catalunha em va fer mal. És com tancar la teva pròpia casa. He enviat missatges a diferents organitzacions, entitats, petites empreses, mitjans de comunicació, i m’he posat en contacte amb diverses persones. Res no ha canviat.
Aquesta aturada de les activitats ha estat la meva manera més cridanera de dir <Si us plau, necessito la vostra cooperació, perquè hi ha un portal amb característiques úniques, disposat a informar sobre Catalunya i a fer front a qui sigui>, però res. I això és així perquè l’Aqui Catalunha necessita garanties de supervivència.
O sigui que està bastant decebut del suport rebut per part d’institucions públiques i entitats i mitjans de comunicació privats, oi?
Home, i tant! He arribat al meu límit financer, ja que feia servir els meus propis recursos per tal de donar vida al portal. Recordo que un senyor, molt respectable, va comentar que “ningú no hi creia”. Parlava del fet que fer servir recursos propis per dur a terme aquestes tasques no era creïble. Vaig emprenyar-me. Hi ha persones que encara es sorprenen quan s’adonen que mai no he estat a Catalunya. Sé que el meu cas no és gaire comú, però tampoc m’agrada treure’n pit. El que vull és continuar treballant per Catalunya, perquè sé com fer-ho, i torno a demanar aquesta cooperació, molt important, també, per a Catalunya.
Esperem que alguns s’adonin de la importància de l’Aqui Catalunha i que cal cuidar a aquelles persones que espontàniament s’interessen per Catalunya, València i les Illes Balears i en parlen bé i públicament des de l’exterior.