Consulteu els 61 articles de l’Informe EuroMedi de Josep Reyner, publicats al Diari de Balears entre el 2020 i el 2022

A principis del 2020, en plena pandèmia, la nova etapa de la Fundació Vincle va veure la seva primera publicació: es tractava de l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les discriminacions que li són imposades, elaborat per l’economista Josep Reyner. No cal dir que el volum, de més de 200 pàgines i en un format DIN-A4, que es ven a les llibreries o que es pot demanar a la mateixa Fundació Vincle, va ser molt elogiat per la crítica i va interessar molt a economistes, empresaris, polítics i periodistes. L’Informe EuroMedi és un dels primers, o potser el primer, compendi que recull, d’una manera molt rigorosa, totes les principals discriminacions que pateix l’Euroregió Mediterrània, és a dir, Catalunya, València i Illes Balears, tant pel que fa a la manca de finançament com en la poca inversió en infraestructures públiques per part de l’Estat espanyol. L’informe, molt crític amb la manera com l’Estat tracta aquests tres territoris, també té punts d’autocrítica en allò que no fan bé els territoris de l’Euroregió. Malgrat la pandèmia, per sort es va poder presentar l’informe al Col·legi de Periodistes, que va comptar amb la presència d’economistes i empresaris, i també de l’ex-president Jordi Pujol (vegeu la notícia aquí)

L’Informe EuroMedi és un dels primers, o potser el primer, compendi que recull, d’una manera molt rigorosa, totes les principals discriminacions que pateix l’Euroregió Mediterrània, és a dir, Catalunya, València i Illes Balears, tant pel que fa a la manca de finançament com en la poca inversió en infraestructures públiques per part de l’Estat espanyol

L’objectiu principal de l’informe era, d’una banda, posar a l’abast d’un públic determinat una recopilació de dades –compilades de fonts públiques i privades, i de fonts catalanes, valencianes, balears, espanyoles i europees– que es desplegaven en 60 apartats; d’altra banda, difondre totes aquestes dades de manera més periodística per arribar a un públic més ampli. Per això es va editar una versió reduïda i gratuïta de l’Informe EuroMedi, tant en paper com en digital, que podeu descarregar-vos aquí.

Alhora, el Diari de Balears va acceptar la nostra proposta d’anar reproduint, amb una periodicitat normalment setmanal, els diversos apartats de l’informe amb una versió habitualment més resumida que la de la versió extensa del llibre. El València Diari també va reproduir alguns apartats de l’Informe EuroMedi.

El Diari de Balears va acceptar la nostra proposta d’anar reproduint, amb una periodicitat normalment setmanal, els diversos apartats de l’Informe EuroMedi amb una versió habitualment més resumida que la de la versió extensa del llibre

Així que entre el 23 de setembre del 2020 i el 3 d’abril del 2022 el Diari de Balears va anar publicant fins a 61 articles de Josep Reyner que resumien, i en els darrers temps actualitzaven, les dades aportades a l’Informe EuroMedi editat el 2020. Durant la publicació dels articles s’ha esdevingut la pandèmia. Lògicament, i sobretot el 2020, algunes dades econòmiques han vist molt alterades les seves xifres a les quals estàvem habituats per la forta recessió econòmica patida. Tanmateix, la pandèmia no ha fet canviar gens ni mica el tracte de l’Estat cap als territoris de l’Euroregió. Ho demostren les darreres dades sobre les inversions públiques (vegeu-les en aquest article del diari Ara i en aquest altre del Valencia Plaza). En fi, hi ha constants que per desgràcia no canvien.

A continuació oferirem els enllaços amb els 61 articles de Josep Reyner publicats al Diari de Balears durant un any i mig. Segur que interessarà els lectors, ja que, a més, podran consultar per temes els articles de Reyner.

1. Les Illes Balears formen part d’una Euroregió Mediterrània densament poblada (apartat 1, 23-9-2020)
2. Pràcticament el 30% de la població de l’Estat espanyol viu a l’Euroregió Mediterrània (apartat 2, 3-10-2020)
3. L’Euroregió Mediterrània atreu el 41% dels estrangers residents a l’Estat espanyol (apartat 3, 17-10-2020)
4. Fins abans de l’esclat de la Covid-19, el PIB de les Illes Balears creixia, tot i que molt condicionat pel “Gran Madrid” (apartat 4, 24-10-2020)
5. Les Balears formen part d’una Euroregió Mediterrània que genera el 31% del PIB espanyol (apartat 5, 31-10-2020)
6. Un creixement Madrid-cèntric que ofega les altres regions españoles (apartat 6, 7-11-2020)
7. La distribució del PIB per sectors: Madrid sempre guanya (apartat 7, 15-11-2020)
8. L’economia del coneixement, una assignatura pendent (apartat 8, 22-11-2020)
9. L’Euroregió Mediterrània representa el 36,5% de les exportacions i el 37,4% de les importacions de tot l’Estat (apartat 9, 28-11-2020)
10. Abans de l’impacte de la Covid, el turisme era la font principal de l’activitat econòmica de l’Euroregió Mediterrània, especialment a les Illes Balears (apartat 10, 6-12-2020)
11. El turisme pràcticament no va notar l’impacte pel procés independentista català (apartat 11, 12-12-2020)
12. Els mercats de treball de l’Euroregió, dinàmics i diferenciats entre si (apartat 12, 20-12-2020)
13. Madrid, capital centrípeta, acapara la mobilitat geogràfica per motius laborals (apartat 13, 9-1-2021)
14. La crisi iniciada el 2007-2008 ha acostat les taxes d’ocupació d’homes i dones (apartat 14, 17-1-2021)
15. A l’Estat espanyol hi ha el mercat de treball més precari d’Europa (apartat 15, 24-1-2021)
16. Les transferències interterritorials a l’Estat espanyol (i l’opacitat i la manca d’estudis actualitzats sobre la qüestió) (apartat 16, 31-1-2021)
17. La falsa equitat del sistema de finançament autonòmic (apartat 17, 11-2-2021)
18. Existeix un infrafinançament global de les autonomies (apartat 18, 13-2-2021)
19. Les retallades a la despesa autonòmica, un pas més cap a la recentralització de l’Estat (apartat 19, 20-2-2021)
20. Grans diferències entre la dotació d’empleats públics segons les autonomies (apartat 20, 11-3-2021)
21. «Si tens un mal finançament, el problema és teu»: És el cas de les Balears, Catalunya i País Valencià (apartat 21, 27-3-2021)
22. La competitivitat de l’Euroregió Mediterrània ha de millorar: està per sota de la mitjana europea (apartat 22, 3-4-2021)
23. La productivitat espanyola indica clarament les debilitats del model de creixement espanyol (apartat 23, 11-4-2021)
24. Caiguda de la inversió, però ara de millor qualitat (apartat 24, 18-4-2021)
25. L’eficiència deficient de l’economia espanyola (apartat 25, 25-4-2021)
26. La inversió pública de l’Estat (I): som a la cua d’Europa i és poc productiva (apartat 26, 2-5-2021)
27. La inversió pública de l’Estat (II): Les Balears, Catalunya i País Valencià, sistemàticament perjudicats (apartat 27, 9-5-2021)
28. La inversió estrangera: arma llancívola (apartat 28, 23-5-2021)
29. La ‘fuga’ d’empreses a Catalunya: una operació mediàtica sense cap impacte real sobre l’economia (apartat 29, 6-6-2021)
30. Les infraestructures públiques a l’Euroregió: una història de dèficits (apartat 30, 13-6-2021)
31. El malbaratament en les infraestructures (I): el cas de l’alta velocitat (apartat 31, 20-6-2021)
32. El malbaratament en les infraestructures (II): les autopistes rescatades (apartat 32, 27-6-2021)
33. AENA, un monopoli privatitzat en perjudici de tots (apartat 33, 4-7-2021)
34. El centralisme i el proteccionisme de l’Estat dificulta el desplegament dels ports de l’Euroregió (apartat 34, 11-6-2021)
35. El Corredor Mediterrani, una oportunitat desaprofitada i reclamada des de fa dècades (apartat 35, 25-6-2021)
36. Rodalies RENFE o com donar eternament un mal servei al ciutadà (apartat 36, 1-8-2021)
37. Les inversions de carreteres s’han allunyat de Catalunya (apartat 37, 8-8-2021)
38. País Valencià i Catalunya, entre les principals comunitats autònomes perjudicades per la manca de finançament a l’educació; les Balears, per sobre de la mitjana (apartat 38, 22-8-2021)
39. La crisi del 2008 va afectar fortament el finançament de les universitats (apartat 39, 29-8-2021)
40. L’Euroregió Mediterrània necessita un millor finançament per reduir el fracàs escolar (apartat 40, 5-9-2021)
41. Els resultats de l’Informe PISA demostren que queden molts deures per fer (apartat 41, 12-9-2021)
42. L’Estat espanyol compleix pel que fa al nivell d’educació terciària (apartat 42, 26-9-2021)
43. La despesa en sanitat pública a l’Estat espanyol és insuficient i desigual (apartat 43, 3-10-2021)
44. La crisi de la sanitat pública ha impulsat la sanitat privada (apartat 44, 10-10-2021)
45. El finançament condiciona severament la qualitat de la sanitat pública (apartat 45, 17-10-2021)
46. Les llistes d’espera als hospitals públics de les Balears, País Valencià i Catalunya (abans de la Covid-19) (apartat 46, 31-10-2021)
47. Innovació: Catalunya i País Basc, els més innovadors dins d’un estat poc innovador (apartat 47, 14-11-2021)
48. La inversió en R+D+I no és una prioritat a Espanya (apartat 48, 21-11-2021)
49. Els territoris de l’Euroregió Mediterrània necessiten millorar en R+D (apartat 49, 5-12-2021)
50. Catalunya, Madrid, País Basc i País Valencià són els territoris on més s’aposta en R+D a les empreses (apartat 50, 12-12-2021)
51. A l’Estat espanyol les diferències de poder adquisitiu interregional són abismals (apartat 51, 19-12-2021)
52. El progrés social dels territoris de l’Euroregió queda llastat pels drenatges fiscal i inversor així com el marc regulador als quals estan sotmesos (apartat 52, 2-1-2022)
53. La pobresa: Espanya a la cua d’Europa; els territoris de l’Euroregió, molt diferents entre si (apartat 53, 16-1-2022)
54. La pobresa extrema: l’impacte de la Covid-19 (apartat 54, 23-1-2022)
55. La desigualtat: Espanya, entre els més desiguals, però amb sensibles diferències entre territoris; també dins de l’Euroregió Mediterrània (apartat 55, 30-1-2022)
56. Espanya, entre els sistemes menys redistributius de la Unió Europea (apartat 56, 6-2-2022)
57. Espanya, a la cua en la lluita contra el canvi climàtic (apartat 57, 20-2-2022)
58. La qualitat de l’aire, una matèria pendent (apartat 58, 13-3-2022)
59. El reciclatge de residus: l’endarreriment espanyol (apartat 59, 20-3-2022)
60. La qualitat del govern: un factor essencial per al progrés dels pobles i que es deteriora de manera continuada (apartat 60, 27-3-2022)
61. Balears, Catalunya i València: infrafinançament i dèficit d’inversions de l’Estat (conclusions, 3-4-2022)