Que Catalunya amb 27,72 treballadors públics per cada 1.000 habitants, i les Illes Balears amb 27,65, són les dues comunitats autònomes amb menys empleats públics, i que el 2021 l’Estat només executés al nostre país el 35,8% de la inversió pressupostada, són algunes de les moltes dades, xifres i percentatges que s’inclouen al llibre Dèficit fiscal, benestar dels ciutadans i competitivitat de l’economia catalana: una situació a revertir (Fundació Vincle, 2023).
Que Catalunya amb 27,72 treballadors públics per cada 1.000 habitants, i les Illes Balears amb 27,65, són les dues comunitats autònomes amb menys empleats públics, i que el 2021 l’Estat només executés al nostre país el 35,8% de la inversió pressupostada, són algunes de les moltes dades, xifres i percentatges que s’inclouen al llibre Dèficit fiscal, benestar dels ciutadans i competitivitat de l’economia catalana: una situació a revertir
Precisament aquesta tardor, l’autor de l’estudi, l’economista Josep Reyner, va ser al Camp de Tarragona per tal de presentar el volum, acompanyat de l’activista reusenc Pere Sardà i del filòleg Jordi Manent, coordinador de la Fundació Vincle, en un acte a El Círcol de Reus. Així, després que aquests darrers mesos el president de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes hagi analitzat els dèficits competitius del moment actual al Col·legi de Periodistes de Catalunya –vegeu la imatge–, a Cal Gassol d’Anglesola o a la Biblioteca Germanes Güell de Tàrrega, va ser al primer pis del club social de la plaça Prim on pocs dies enrere Josep Reyner va desgranar les principals conclusions de la seva extensa recerca, que a més de comptar amb una edició en paper també pot consultar-se en línia.
A partir de quatre grans eixos, i amb desenes de gràfics visuals, el volum ofereix dades rellevants pel que fa a les metodologies bàsiques d’estimació de les balances fiscals entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat, la renda disponible dels ciutadans residents als territoris de parla catalana, o la posició de Catalunya en l’índex de progrés social de la Unió Europea. Josep Reyner ofereix una conclusió clara: el drenatge fiscal als habitants de Catalunya té conseqüències sobre el seu benestar bàsic i les capacitats de progrés. Per això, tot apunta al fet que la qüestió del finançament serà un dels elements cabdals de la nova legislatura parlamentària del Parc de la Ciutadella, com també ho havia estat –malauradament sense èxit– a les legislatures valencianes del Botànic.
Josep Reyner ofereix una conclusió clara: el drenatge fiscal als habitants de Catalunya té conseqüències sobre el seu benestar bàsic i les capacitats de progrés. Per això, tot apunta al fet que la qüestió del finançament serà un dels elements cabdals de la nova legislatura parlamentària del Parc de la Ciutadella, com també ho havia estat –malauradament sense èxit– a les legislatures valencianes del Botànic
Així, per exemple, l’autor posa el focus en la necessitat de poder disposar de recursos que permetin realitzar inversions en equipaments i infraestructures necessàries. I podem fer referència a la dramàtica xarxa ferroviària de Rodalies, aquests dies especialment d’actualitat al Penedès, amb epicentre a l’estació de Sant Vicenç de Calders; al manteniment i millora de l’AP7, sobretot al tram de l’Ebre a Cambrils; a les possibilitats de dinamitzar el turisme i l’emprenedoria a través de l’Aeroport de Reus; o a la capacitat d’enfortir encara més el comerç marítim del sòlid Port de Tarragona.
D’aquesta manera, a partir de conceptes clau com els de benestar material, hipercapitalitat, mecanismes de sobreanivellament o l’habitual incompliment pressupostari, a El Círcol de Reus vam poder endinsar-nos en els reptes majúsculs de l’economia catalana de la mà de Josep Reyner, l’antic directiu de Caixa Tarragona que ha estudiat les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània.
*Article publicat al setmanari Nova Conca, 8/11/2024, p. 23.