La llengua té molt de pes en la cohesió social d’una societat, i l’arrelament de les persones que viuen en un nou territori és un factor fonamental. Per això, des de fa anys que la Fundació Vincle apostem de manera ferma per campanyes que cohesionin la societat a través de la llengua catalana perquè els nous catalans arrelin culturalment i lingüísticament al nostre país.
La llengua catalana, doncs, ha de ser l’eix vertebrador de la ciutadania i el comú denominador de la diversitat existent.
Eines que continuen sent vigents
El 2010 la Fundació Vincle, juntament amb la Plataforma per la Llengua, va presentar la guia bilingüe El català també és meu / El catalán también es mío, una eina que s’adreçava a totes aquelles persones que volien llençar-se a aprendre i a parlar el català però que no s’atrevien a fer-ho.
Tal com dèiem aleshores, la guia “exposa i argumenta els motius i les reflexions que els catalanoparlants d’adopció –aquelles persones que no tenen el català com a llengua inicial però que l’han adoptada com a llengua d’ús habitual– han fet sentir com a seva la llengua catalana. Aquest llibret mostra com assolir aquest sentiment”. El català també és meu és una eina imprescindible que continua sent vigent per ajudar a l’arrelament lingüístic dels nous catalans que volen esdevenir nous catalanoparlants.
L’actualitat i el projecte Punts d’acollida
Els darrers anys la Fundació s’ha dedicat a treballar aquelles zones de Catalunya on la presència de la llengua catalana és poca o bé testimonial perquè els seus habitants no tenen el català com a llengua primera i perquè, en l’entorn on viuen, tenen poques possibilitats de practicar-lo.
Per això, els projectes de Sabadell Sud i “A La Mina, en català!” aposten per col·laborar amb les entitats del territori i desplegar tot un seguit d’activitats pedagògiques, formatives, de lleure i oci que impliquin els ciutadans dels barris en qüestió i que es facin partícips de l’ús de la llengua catalana.
Només així, amb el contacte, la proximitat, el bon humor i l’empatia, d’una banda, i si els catalanoparlants ens mantenim ferms a no canviar de llengua amb interlocutors que entenen i fins i tot saben parlar el català, d’altra banda, aconseguirem un major ús social de la llengua i permetrem que més ciutadans del nostre país es vagin arrelant de manera progressiva. Perquè l’arrelament social és el que permet treballar el sentiment de pertinença