Òscar Escuder i de la Torre (Barcelona, 1968) és el president de la Plataforma per la Llengua i de la Fundació Vincle. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1992), i especialista en cirurgia maxil·lofacial. És membre de la Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i de la European Association for Cranio Maxillo Facial Surgery. Treballa a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell com a director del Servei de Cirurgia Maxil·lofacial i també treballa al sector privat. Pare de tres fills, és aficionat la lectura i a l’esport, especialment al ciclisme i al triatló.
Entrevistat per Jordi Manent.
La Fundació Vincle vol eixamplar complicitats en el món de l’empresa
Per què es va crear la Fundació Vincle?
Sobretot per eixamplar complicitats en el món empresarial i per tenir una fundació com a mitjà per obtenir nous recursos, poder fer noves campanyes i poder influir en la catalanització de l’empresa però també en altres àmbits com el de l’arrelament lingüístic, el cinema, la justícia, etc. A més, una fundació sempre dóna prestigi tant a l’entitat i als patrons que la creen i en formen part com també al tema per al qual es destinen els objectius fundacionals.
Què tenen en comú i què els diferencia la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle?
En comú, bàsicament els objectius lingüístics, encara que Vincle es diferencia més a partir del 2018 perquè impulsa campanyes que tracten l’aspecte econòmic: hem fet i donat a conèixer l’estudi Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades sobre la discriminació econòmica i l’espoli fiscal que patim a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
També ens diferenciem pel format jurídic, amb tot el que això implica (les normes legals, si la regeix una assemblea de socis o un patronat, els membres que formen part d’ambdues institucions, etc.), i en el fet que la Plataforma per la Llengua té un caire més reivindicatiu.
Com es viu això de ser alhora president d’una entitat i d’una fundació?
Bàsicament amb més pressió a l’agenda i amb encara menys temps lliure per a la família i les aficions… m’agradaria llegir més del que llegeixo!
Com descriuria la feina que ha dut a terme des del 2008 la Fundació?
Hem posat el nostre gra de sorra i hem complementat campanyes de la Plataforma per la Llengua i també hem fet aportacions noves, com deia abans, en el tema econòmic.
Des del 2008 hem tractat temes tan diferents com l’ús del català a Europa, al cinema, a l’empresa, entre els nouvinguts, a les notaries, al turisme…
Hem posat el nostre gra de sorra en campanyes per la llengua i també hem fet aportacions noves, com per exemple en el tema econòmic
Amb què s’està treballant ara?
Des del 2018 que posem molt d’èmfasi en l’ús social del català entre zones sociolingüísticament poc catalanoparlants, en el món de l’empresa i en la citada campanya sobre les discriminacions econòmiques.
Com valora la campanya sobre l’Euroregió Mediterrània? Quins objectius principals persegueix?
Bé, ens sembla que l’Informe EuroMedi que va fer en Josep Reyner, que és un gran economista, ha calat. No per al gran públic, però sí entre els sectors econòmics, polítics i empresarials, que és a qui sobretot anava destinat el llibre. És un estudi complet, clar i rigorós que deixa ben clar el tracte que rebem per part de l’Estat espanyol.
Els objectius serien despertar noves consciències a tots tres territoris; ampliar i donar nous arguments per acabar amb les discriminacions existents; i estrènyer llaços i coordinar-nos amb entitats privades, institucions públiques i persones a títol individual que lluitem per objectius semblants. I en aquest sentit també publicar i divulgar estudis i articles d’altres que van en la mateixa direcció que aquesta campanya de la Fundació Vincle.
L’Informe EuroMedi que va fer en Josep Reyner, que és un gran economista, ha calat entre els sectors econòmics, polítics i empresarials, que és a qui sobretot anava destinat el llibre. És un estudi complet, clar i rigorós que deixa ben clar el tracte que rebem per part de l’Estat espanyol
Què creu que tenim en comú els territoris de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears? Quins vincles ens uneixen i quins ens poden unir?
Bé, hi ha dos vincles molt evidents: la història i la llengua. Malauradament, també el maltractament rebut per part de l’Estat tant en temes lingüístics com econòmics i polítics. Però no només això: també tenim uns interessos econòmics molt semblants. Penso, per exemple, en la necessitat d’un autèntic corredor mediterrani que afavoreixi el comerç i les exportacions. El que caldria, pensem, és reforçar els interessos i objectius comuns. En el tema econòmic, està clar que tenir finançaments justos i un bon corredor mediterrani donarien un salt de qualitat a les nostres economies les quals finalment farien millorar la vida de tots els que vivim en aquests territoris.
En qüestions de llengua, demanem que els tres governs autonòmics facin efectiva la Declaració de Palma i demanin conjuntament a l’Estat l’oficialitat del català a la Unió Europea.
En qüestions de llengua, demanem que els governs de Catalunya, País Valencià i Illes Balears facin efectiva la Declaració de Palma i demanin conjuntament a l’Estat l’oficialitat del català a la Unió Europea
Des de fa poc que la Fundació, amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua, ha endegat la campanya “El català és negoci”. Quins objectius té?
Fer veure al món empresarial que, com diu el lema de la campanya, el català és i pot ser rendible comercialment, a més de ser, l’empresa, socialment responsable. I ho il·lustrem amb dades concretes i alguns exemples d’empreses multinacionals i mitjanes que aposten pel català.
Cal fer veure al món empresarial que, com diu el lema de la campanya, el català és i pot ser rendible comercialment, a més de ser, l’empresa, socialment responsable
¿Pensa que en els darrers anys la llengua catalana ha guanyat terreny en el món empresarial, n’ha perdut o bé s’ha estancat?
En global, no detectem grans canvis. O sigui que diríem que ens hem estancat. Perquè hi hagués una evolució positiva, ajudaria molt que el Govern de la Generalitat de Catalunya fes aplicar la llei del Codi de consum en el seu apartat lingüístic: això faria que tots els productes venuts a Catalunya fossin etiquetats i tinguessin les instruccions almenys en català. Imagina quin canvi de paisatge lingüístic!
Ajudaria molt que el Govern de la Generalitat de Catalunya fes aplicar la llei del Codi de consum en el seu apartat lingüístic: això faria que tots els productes venuts a Catalunya fossin etiquetats i tinguessin les instruccions almenys en català
Què passa amb el baix ús social del català entre les noves generacions? Ens hem de preocupar molt o només una mica? Quin diagnòstic en fa?
És multifactorial, i ara seria molt llarg d’analitzar-ho a fons. Per enumerar alguns dels factors que hi influeixen: desprotecció legal i efectiva del català, pèrdua de consciència lingüística dels catalanoparlants i deixadesa o hostilitat de les administracions. Tot això ha dut a la creació de poc producte audiovisual i de lleure en català, pocs referents per al jovent, una certa pèrdua de prestigi de la llengua, pèrdua de la sensació (no de la realitat) que la llengua forma part de l’ascensor social…
Ens hem de preocupar el necessari per revertir tots aquests factors i fer canviar el sentit en el que anem. Cal que cadascú, des del seu lloc, faci el que calgui. Als ciutadans els demano que parlin sempre en català, ja que és el primer que cal fer. Després ser conscients dels nostres drets lingüístics i reclamar-los quan no es compleixin. Als polítics els demanem que afrontin la realitat i posin mesures perquè el català vagi cap amunt enlloc de cap avall.
Pensa que els darrers temps la llengua catalana ha perdut atracció i poder d’integració?
Una mica potser sí. El cas és que els nouvinguts aprendran i usaran la llengua o les llengües que els siguin útils. Cal que el català sigui present amb força i que sigui necessari en tots els àmbits.
Com valora la política lingüística dels darrers anys del govern de la Generalitat de Catalunya?
Ja he dit que les administracions no han fet el que calia. Els Estats espanyol i francès han estat i són hostils amb les llengües que no són el castellà o el francès. Pel que fa als governs autonòmics, cal dir que fins ara al País Valencià i a les Illes Balears hem tingut alternança de governs que o bé han estat hostils o bé favorables a la llengua. A Catalunya sempre hem tingut governs favorables. El problema és que fins i tot amb governs favorables no s’ha fet tot el que calia i s’ha volgut fer veure que tot anava bé quan no era cert. Al govern actual com a mínim ja se li ha de reconèixer haver abandonat el cofoisme. I això era necessari. Ara caldrà que prenguin efectivament les mesures necessàries. No serà ni fàcil ni ràpid, però és urgent i cal fer-ho com més aviat millor.
Pel que fa a la política lingüística, al govern actual com a mínim ja se li ha de reconèixer haver abandonat el cofoisme. I això era necessari. Ara caldrà que prenguin efectivament les mesures necessàries. No serà ni fàcil ni ràpid, però és urgent i cal fer-ho com més aviat millor
La Fundació Vincle té projecte per anys?
I tant! Té projectes, idees i energia per molts anys, i sobretot perquè la realitat ens hi obliga. Cal millorar molt l’ús social de la llengua catalana en molts àmbits i cal millorar molt –tema de la independència de Catalunya a banda– el finançament i les inversions públiques als territoris de l’Euroregió Mediterrània.