Era lengua a molt de pes ena coesion sociau d’ua societat, e er arraïtzament des persones que viuen en un nau territòri ei un factor fondamentau. Per açò, hè ans qu’era Fondacion Vincle apostam de manèra fèrma per campanhes que coesionen era societat a trauès dera lengua catalana entà qu’es naui catalans s’arraïtzen culturau e lingüisticament en nòste país.

Era lengua catalana, donques, a d’èster er èish vertebrador dera ciutadania e eth comun denominador dera diuersitat existenta.

Utisi que contunhen estant vigents

En 2010 era Fondacion Vincle, amassa damb era Plataforma pera Lengua, presentèc era guida bilingüa El català també és meu / El catalán también es mío, un utís que s’adreçaue a totes aqueres persones que volien lançar-se a apréner e a parlar eth catalan mès que non gosauen hè’c.

Atau coma didíem alavetz, era guida « expause e argumente es motius e es reflexions qu’an hèt as catalanoparlants d’adopcion – aqueres persones que non an eth catalan coma lengua iniciau mès que l’an adoptada coma lengua d’usatge abituau – sénter coma sua era lengua catalana. Aguest libret mòstre coma arténher aguest sentiment ». El català també és meu ei un utís imprescindible que contunhe estant vigent entà ajudar ar arraïtzament lingüistic des naui catalans que vòlen devier naui catalanoparlants.

Era actualitat e eth projècte Punts d’acuelhuda

Pendent es darrèri ans era Fondacion s’a dedicat a trabalhar aqueres zònes de Catalonha a on era preséncia dera lengua catalana ei pòga o ben testimoniau perque es sòns abitants non an eth catalan coma lengua prumèra e perque, en entorn a on viuen, an pògues possibilitats de practicar-lo.

Per açò, es projèctes de Sabadelh Sud e « A La Mina, en català! » apòsten per collaborar damb es entitats deth territòri e desplegar tota ua seguida d’activitats pedagogiques, formatives, de léser e òci qu’impliquen as ciutadans des barris en qüestion e que les hèsquen a participar der usatge dera lengua catalana.

Sonque atau, damb eth contacte, era proximitat, era bona umor e era empatia, d’un costat, e s’es catalanoparlants mos mantenguem fèrms a non cambiar de lengua damb interlocutors qu’entenen e inclús saben parlar eth catalan, de un aute costat, conseguiram un major usatge sociau dera lengua e permeteram que mès ciutadans deth nòste país se vagen arraïtzant de manèra progressiva. Perque er arraïtzament sociau ei çò que permet trabalhar eth sentiment d’apartenença.