Objectius

Des del 2018 que la Fundació ha iniciat una nova etapa on, complementàriament a la feina de difusió de la llengua en els àmbits citats, es treballarà per cercar, confeccionar i divulgar al gran públic totes aquelles dades i informacions que demostrin que els territoris de l’Euroregió Mediterrània –és a dir, Catalunya, València i Illes Balears– són víctimes d’un model d’Estat que perjudica el seu desenvolupament i la qualitat de vida dels seus ciutadans i que es manifesta en multitud d’àmbits com poden ser, per exemple, el finançament de les seves institucions i en el repartiment de les inversions públiques.

“La primera pedra d’aquesta nova etapa és la publicació de l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades”.

Els objectius que perseguim es resumeixen en:

• Confeccionar estudis i informes que demostrin que l’Euroregió està econòmicament discriminada malgrat les potencialitats que té.
• Divulgar els estudis i informes realitzats per la Fundació mitjançant els mitjans convencionals i les xarxes socials.
• Divulgar estudis, informes, articles i notícies de tercers que van en la línia reivindicativa de la Fundació.
• Demanar als governs, partits polítics, institucions, entitats i persones a títol individual que viuen en els territoris de l’Euroregió i tinguin la ideologia que tinguin que reclamin a l’Estat espanyol un nou model de finançament i de repartiment de recursos en les inversions públiques molt més just i equitatiu.

Les altres euroregions

Des del 2002 que l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga va posar en circulació el nom de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM), una denominació encertada que podem considerar com a equivalent a la nostra. D’altra banda, hi ha un antecedent de caràcter oficial que té alguna semblança amb el projecte sobre l’Euroregió Mediterrània de la Fundació Vincle. El 29 d’octubre del 2004 va néixer l’Euroregió Pirineus Mediterrània, un organisme amb suport europeu format actualment pels territoris de Catalunya, Illes Balears i una part d’Occitània. N’havia format part la comunitat autònoma d’Aragó, però al cap d’un temps va decidir sortir-ne. Segons l’Euroregió Pirineus Mediterrània,

El nostre objectiu és crear al nord-est del Mediterrani un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la integració social i econòmica del territori, i contribuir a la construcció d’una Europa unida, solidària i propera als ciutadans” (vegeu www.euroregio.eu).

Es tracta, doncs, d’una iniciativa bàsicament pública on es prioritza destacar les potencialitats d’aquests territoris i la col·laboració entre institucions i que ha tingut una activitat irregular en el temps.

Una Euroregió sistemàticament perjudicada econòmicament i en inversions públiques

Són quatre els territoris que sustenten l’Estat espanyol, és a dir, que són aportadors nets a les arques públiques. Tanmateix, aquesta aportació neta no és corresposta posteriorment amb el repartiment que el mateix Estat fa dels recursos que centralitza i gestiona mitjançant el finançament i les inversions públiques per a cada comunitat autònoma. En un primer moment hom podria pensar que Madrid és una comunitat, igual que les tres de l’Euroregió, fortament discriminada, però sovint els números i les gràfiques ens ensenyen que el fet de ser la capital la compensa, i amb escreix, de la seva contribució neta, tal com es demostra repetidament al llarg de l’informe. Navarra i Euskadi es troben al llindar de ser comunitats autònomes amb aportació neta, però els seus números absoluts pesen poc proporcionalment i no afecten el gruix de les contribucions a l’Estat, i encara menys si tenim present que són les dues úniques comunitats que tenen un règim foral propi que les protegeix i que, per tant, queden fora del règim econòmic comú espanyol. La situació és tan crítica com alarmant per tots tres territoris de l’Euroregió: Catalunya aporta a les arques de l’Estat un 8,5% del PIB, València un 2% o 5% i les Illes Balears un disparat 11 o 15% segons les fonts (l’escassedat d’informació sobre les balances fiscals d’àmbit estatal ens obliga a establir ventalls d’aproximació segons les diferents informacions publicades). El cas balear és, sens dubte, un escàndol en tant que és la comunitat autònoma de l’Estat espanyol en la qual el drenatge fiscal és més acusat. En aquest sentit, Catalunya es troba amb un desequilibri immerescut entre el que aporta i el que rep, i d’igual manera se situa València, essent l’única comunitat que és aportadora neta i que alhora està per sota del llindar de la renda mitjana.