Què diuen les empreses sobre la gestió lingüística?
“El concepte de responsabilitat social empresarial ens remet a la relació que l’empresa té amb el seu entorn, més enllà del seu objectiu fonamental com a generador de riquesa i prioritari del compliment de la legislació específica.”
Observatori de la responsabilitat social de les empreses
“Especialment les multinacionals, han adoptat en els últims anys criteris de responsabilitat social, que inclouen també l’atenció a les llengües locals i la diversitat cultural.”
“El multilingüisme, un valor emergent”, Marta Rovira (2007). Revista de sociolingüística. Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
“La idea de sostenibilitat corporativa pressuposa que aquestes empreses aconsegueixen els seus objectius integrant les dimensions econòmiques, socials i medioambientals en les seves estratègies empresarials. [...] En general, aquestes empreses aconsegueixen millors resultats financers que les altres empreses que no integren tots aquests factors.”
“La empresa ciudadana: un reto de innovación”. Josep M. Lozano (2002). ESADE
“Del mulitilingüisme se’n deriven oportunitats de negoci, i aquelles societats que tenen un concepte obert de la diversitat lingüística i que l’assumeixen com un valor positiu, estan ben posicionades per aprofitar les oportunitats que es generen amb el multilingüisme.”
Llengua i economia: del handicap a l’oportunitat de negoci. Isidor Marí, Marta Rovira (2010)
“Cada any un percentatge significatiu de “PIME” europees perd contractes com a resultat directe de la falta de competències lingüístiques i interculturals.”
“Les conclusions macroeconòmiques suggereixen que hi ha un considerable potencial per millorar els resultats d’exportació de les PIME amb la condició que s’utilitzin de forma estratègica les competències lingüístiques i interculturals.”
Les empreses amb idiomes rendeixen més. Recomanacions del Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme creat per la Comissió Europea (2008)
“Moltes empreses no tenen registre dels coneixements lingüístics del personal: podem suposar que tenen capacitats lingüístiques no conegudes ni usades (la població catalana és cada dia més multilingüe).”
“Sembla haver-hi una confiança excessiva en l’autosuficiència de l’anglès com a llengua franca internacional, quan els països anglòfons afirmen que English is not enough.”
Són prou multilingües les empreses catalanes? ELAN.cat (2009)
“Pretenem estar al costat de l’ús lingüístic de cada poble i de la seva sensibilitat plural, i fer que la gran majoria de les persones que acudeixin als establiments i/o interactuen amb la cooperativa s’hi sentin còmodes també des del punt de vista lingüístic.”
Fundació Eroski a Usos lingüístics a les empreses de Catalunya. Institut DEP i Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2008)
“Des d’un punt de vista de mercat, el nostre objectiu és Catalunya, on volem seguir sent millors i diferents, fet que ens porta a fer ús només del català com a llengua vehicular que, a més, reforça la identitat.”
La Fageda a Usos lingüístics a les empreses de Catalunya. Institut DEP i Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2008)
“El nostre compromís [amb la llengua catalana] es fa palès tant en els establiments, com en els productes propis i en el fet que els empleats es dirigeixen als clients en primer lloc en català. En definitiva, el Grup té un absolut respecte cap a la llengua catalana.”
Bonpreu a Usos lingüístics a les empreses de Catalunya. Institut DEP i Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2008)
“Ara Tuenti hauria de poder competir d’igual a igual als territoris de parla catalana amb Facebook, que té versió catalana des de fa més d’un any. Però resulta que l’anticipació de Facebook no ha suposat únicament un avantatge de temps en la carrera sinó també de confiança, ja que la companyia americana ha actuat amb criteris de mercat i ha identificat en quines llengües hi havia mercat i oportunitats.”
Facebook a www.responsanbiltatglobal.com (juliol, 2001)
